I ja hem encetat un altre, el número 2008. Fa dies que no escric al bloc. La veritat és que costa arrencar desprès de la pausa Nadalenca. La ressaca de bones viandes, torrons i demès juntament amb l'hivern del mes de Gener sembla que tinguin la culpa. Per históries no serà. Podria escriure deu entrades senceres d'ençà de la publicació de la darrera.
Des de la irreal, increïble, fantàstica i al·lucinant (pels temps que corren) conversa que vaig tenir amb el Regidor i Tinent d'Alcalde Felipe Garcia (PSC) amb motiu de la retirada per part de l'ajuntament de les pancartes de precampanya que havíem penjat la gent d'Esquerra a Polinyà, passant per l'aprovació d'uns pressupostos de l'ajuntament de Polinyà de "copy and paste", fins a una estada a Londres on vaig descobrir el fantàstic i inacabable museu de la Ciència que posseeixen els Britanics, la immensa Catedral de Canterbury, la gastronomia que s'amaga darrera dels pubs més tradicionals de la city, i com no, les múltiples i saboroses cerveses tipus ale que serveixen a les free houses. Una estada que no hagués estat igual sense la companyia de la Yolanda i el Nick que ens van fer de guies per la immensa ciutat i ens van explicar tot el que passava per aquelles contrades.
Però anem al gra:
El 24 de desembre al matí em truquen de l'ajuntament dient-me que s’havien de retirar les pancartes d'Esquerra que vam penjat la nit anterior en virtut d'una suposada ordenança i de què algunes estaven col.locades entre els fanals. Immediatament vaig posar-me en contacte amb el regidor de via pública, de qui depèn la brigada, ell molt amablement em va dir que l'ordre havia estat del tinent d'Alcalde, que en absència de l'Alcaldessa ostentava les atribucions de màxima autoritat. Curiosament em va preguntar pel que duien escrites les pancartes, que no era altra cosa que els eslògans de precampanya, com si l'autèntic motiu de la retirada hagués estat per les idees que s’expressaven. També em va dir que era nadal i que no eren dates per penjar pancartes. Si, esteu llegint bé, tot un regidor recolzant-se en una festivitat religiosa per treure unes pancartes, sobretot quan aquell mateix matí era el parit socialista qui inundava les bústies de pamflets amb la seva propaganda.
El més bo va venir després quan finalment vaig poder localitzar a l'il.lustríssim que havia ordenat la retirada dels elements de propaganda i vaig poder demanar-li explicacions. En ple segle XXI, vaig haver d'escoltar de boca d'un càrrec elegit democràticament que no es podia demanar la independència de Catalunya a la plaça del poble. Visca la llibertat d'expressió!
També vaig haver de sentir com em deia que s'havia de demanar permís i que existia una ordenança que ho regulava, i que no és podia penjar res entre els fanals per motius de seguretat. Tot això mentre contemplavem dos fanals mig doblegats on l'ajuntament tenia penjada tota una estructura metàl·lica de llums de coloraines que felicitava els nadals.
Mentre conversava acaloradament i el sentia se’m va esborrar el color de la visió, com si algú m'hagués graduat l'espectre de colors que percep la meva retina i me l'hagués deixat programat per captar només el blanc i negre. Em vaig veure com el jove "rojo" dels anys 80 discutint sobre llibertats fonamentals amb el vell cacic franquista vingut a demòcrata.
Finalment i un cop comprovat que no existeix cap ordenança que reguli la col·locació de pancartes a la via pública, malgrat que tot un senyor tinent d'alcalde així ho afirmava (és al.lucinant que tot un senyor que governa no conegui les lleis que té per a fer-ho), vam haver de tornar a refer la feina i penjar-les de nou.
Aquesta és una anècdota del tarannà dels il·lustríssims Socialistes que ens governen d'ençà que tenen majoria absoluta. Res a descobrir de nou.
Un altre dia us parlaré dels coneixements culturals i de l'aplicació de polítiques d'igualtat de génere amb que ens obsequien els il.lustrissims i il.lustríssimes que ens governen a Polinyà.
I ara Londres:
La meva parella i jo estem començant a agafar la sana (o potser capritxosa) costum de visitar Londres de tant en tant. Tenir família alla lógicament ajuda. Des que la vam descobrir fa un parell d'anys, ens va sorprendre i volíem tornar.
Sobre Londres dir que estan patint una crisi d'habitatge similar a la d'aquí. Fa dos anys que vaig anar per darrer cop i he observat que l'especulació s'ha multiplicat.
Els anglesos sembla que d'un temps ençà han modificat les pautes de consum en l'habitatge, si abans optaven en la seva majoria pel lloguer, des de fa relativament poc s'han decantat en massa per la propietat. Els baixos tipus d'interès de què han gaudit els ho ha fet fàcil i rentable. També les facilitats per accedir a una hipoteca, sembla, pel que m'explicaven, que fins fa poc pràcticament no és necessitava acomplir pràcticament cap requisit per a què els concedissin un préstec hipotecari. Hipoteques escombraria com als Estats Units, vaja.
Ara, des de la fallida del Northern Rock pel tema de les hipoteques als EEUU la tendència és com aquí, s'han encarit els interessos (6.5-7.5 %) i hi ha una crisi del mercat i esta baixant el preu de l'habitatge, a més les hipoteques ja no les donen amb tanta facilitat. Es palpa en l'ambient una imminent crisi econòmica, o almenys és el que em comentaven i el que jo vaig intuir.
Políticament passa com a les Espanyes, dos grans partits, els laboristes i els conservadors, que són teòricament diferents en els seus plantejaments polítics, però iguals en les formes. Completament intercanviables. Fa uns anys, però, que ha calat amb relatiu èxit un partit nou: els Liberal Democrats, que vindrien a ser una mena d’ecosocialistes a l’anglesa. Tot i així ja m’agradaria que els polítics i els ciutadans de les “Espanyes” tinguessin la visió plural i democràtica que tenen al Regne Unit.
Als que es queixen de la immigració que patim per les nostres contrades els hi faria una volta en metro per Londres. És al.lucinant la diversitat de cultures que existeixen, gairebé 400 em comentaven. Fins hi tot al departament de policia han dissenyat una gorra especial per tal que la puguin fer servir els sikhs, que no poden treure’s mai el turbant. No sé que passaria aquí si l’agent de duanes del Prat dugués turbant i fos indi com el que em va sol.licitar el meu passaport a l’aeroport de Heathrow.
Em va fascinar el museu de la ciència, és senzillament espectacular, sobretot en l'apartat de l'aviació i de l'espai, però encara ho és més quan és contempla l'exposició (amb tota mena d'explicacions interactives) a l'energy hall sobre els primers motors de vapor percussors de la revolució industrial. Un bon lloc per visitar amb la canalla, però sobretot un lloc molt especial per a la gent que ens dediquem a traginar amb màquines i andròmines vàries com és un servidor.
Pels que no hagueu estat a Londres i teniu pensaments d'anar, recomanar-vos que si aneu no ho feu en low cost, ja que al final el low cost acaba convertint-se en high cost. Si aneu voleu amb British, l'experiència d'un servidor que va agafar un vol de British per anar i un low cost per tornar demostra que no val la pena tret que l'estalvi sigui de més de 60 euros pel passatge d'anada i tornada. Mentre un avió va amb puntualitat anglesa, no et cobra extra per facturar, la distancia entre els seients és prou confortable, tens dret a refresc i sandwich, i l'embarcament i desembarcament es fa per rampes directes a l'avió (fingers). En l'altre si cal et desperten per oferir-te una Coca cola a preu d'or, els seients son de mida infantil (i encara gràcies), et cobren per facturar les maletes, la puntualitat és inexistent (més de dues hores de retard) i a sobre sovint has de recórrer mitja pista per arribar a les escales de l'avió.També conta molt l'aeroport. Amb Britisch arribes a Heathrow que te connexió de metro amb la city, mentre que amb low cost, els vols econòmics van a Gatwick,Stansted o Luton i el bitllet de tren surt per un ull de la cara, cosa que no compensa.
Per cert he penjat un recull de fotografies que vaig fer a Madagascar aquestes darreres vacances. Les teniu a la dreta. Pels que us agradin els viatges, un dia explicaré l'aventura Malgatx, que te la seva história.
Llegir més
Tancar Nota
